Cronologia

Campanya catalana (1713-1714)

 

1713


19 de març. Elisabet de Brunsvickk abandona Barcelona.

11 d’abril. A Utrec França signa la pau amb Holanda, Gran Bretanya, Savoia i Prussia.

22 de juny. Conveni de l’Hospitalet. Starhemberg pacta l’evacuació.

5-6 de juliol. El braç reial i militar es decanten per la resistència.

9 de juliol. Proclama pública de la resistència. Starhemberg embarca al Besòs amb els seus darrers combatents.

11-12 de juliol. Villarroel actua com a cap dels exèrcits catalans.

13 de juliol. Crida per allistar soldats i tropes.

13 de juliol. Batalla de Torredembarra. El general Nebot intenta impedir l’entrega de Tarragona per part dels imperials als borbònics. Surt e Barcelona el 9 e juliol amb 100 genets del seu escamot, 400 genets aragonesos, 400 voluntaris d’infanteria arahgonesos i 350 miquelets catalans. Son derrotats a Torredembarra, probablement el dia 13.

24-30 de juliol. Formació de regiments catalans d’infanteria i cavalleria. El dia 24 es treu en públic la bandera de Santa Eulàlia.

25 de juliol les forces de Populi es despleguen davant Barcelona, combats d’escamots de cavalleria prop del convent de Santa Maria de Gràcia.

26 de juliol. Es destinen 11.000 lliures a l’arranjament de fortificacions.

28 de juliol. Preparatius per efectuar una lleva de 9000 soldats d’infanteria i 3.000 de cavalleria, els costos s’avaluen 1.500.000 lliures anuals. S’atorguen poders a J. Badia per formar una companyia. Es crea el Regiment de Sant Jordi sota comandament del Diputat Militar.

9 d’agost. Iniciativa per obtenir plata a partir de les esglésies.

Parteix de Barcelona cap a Arenys el comboi que transporta l’expedició del Diputat Militar: Regiment de la Fe; Regiment de Sant Jordi, genets del regiment del general Nebot i fusellers. L’objectiu es afavorir la rebel·lió contra l’invasor, controlar la fortalesa d’Hostalrec i adquirir 600 cavalls de l’exèrcit imperial.

10 d’agost. Destrucció de les posicions catalanes del Convent de Santa Madrona.

11 d’agost. Combat de Caldes d’Estrac (Expedició Diputat Militar). Les forces de Nebot derroten escamots francesos. Es distingueix el Regiment de la Fe.

Mitjans, finals d’agost. Antoni Desvalls, Marquès de Poal surt de Barcelona amb noves forces a fi de col·laborar amb el Diputat Militar, estendre la resistència i donar suport a Cardona.

20 d’agost. Combats a Vilassar i Teià. La columna del Diputat militar infringeix nombroses baixes als francesos.

21 d’agost. Atacs borbònics de tempteig per intentar empararse de Montjuïc.

22 d’agost. Atac català contra les posicions de setge de La Granota, a la zona de Sant Martí de Provençals.

1 de setembre. Una sagetia i una barca armada catalanes, son atacades i capturades per tres galeres de les Dues Corones a l’entorn de Mataró.

6 de setembre combat de la Creu Coberta. Atac català a la zona de Sants participen forces dels regiments d’infanteria de Santa Eulalia, Concepció, de Cavalleria: Sant Jordi, Sant Miquel i hússars amb la cobertura dels fusellers de Sant Vicenç Ferrer, Antoni Badia i el Pinxadet.

11 de setembre. Nou intent de lleva de 3.000 homes.

20 de setembre. Recaptació de joies d’or i plata.

23 de setembre. El general Moragues seguint ordres dictades per Starhemberg rendeix Castellciutat, 140 soldats del Regiment de la Diputació i 70 fusellers són autoritzats a sortir amb armes per incorporarse a Barcelona, n’arriben menys de 80 i els oficials.
El comte de Fuenserena intenta organitzar un regiment de coraces d’Aragó sota l’advocació de Sant Pere i composat de 300 genets.

25 de setembre. L’oficial való André Mohos prospecta les possibilitats de formar un regiment való.

26 de setembre. El Consell de Cent delibera que el Conceller en Cap passi a denominarse Conseller en Cap i Coronel, i deixi d’usar el títol de governador de la plaça. Les requises aporten 24.224 ll 2 s i 5 d, i la plata “labrada” 13.384 onces i 8 argensos.

5 d’octubre. Fi de l’expedició del Diputat Militar, Antoni de Berenguer que s’embarca a Alella amb els seus comandaments i deixa abandonades a les tropes.

6 d’octubre. Un grup de 600 fusellers dels caps Amill i Rau i soldats dels regiments de la Fe i Sant Jordi, abandonats a Alella, ataquen el cordó per la zona del Guinardó i uns 380 aconsegueixen entrar a Barcelona. Al dia següent per la banda de Montjuïc nous grups aconseguiran entrar a la ciutat.

13 d’octubre. Combat a la zona de Mare de Deu del Port entre patrulles catalanes i espanyoles.

18 d’octubre. Ordre de la 9a de Guerra a fi que al tocar l’alarma general cirurgians i religiosos es presenten als llocs de major perill per assistir als ferits.

19 doctubre. Combat de Can Navarro. El general Bellver ataca la masia fortificada de Can Navarro vora Montjuïc i a l’extrem del cordó.

25 d’octubre. Arribada del comboi de Mallorca amb 25 naus de transport i els vaixells de guerra que formaran el nucli de la marina de guerra catalana .

Finals d’octubre. Atac de les forces espanyoles contra la vila de Cardona, 2000 soldats del marquès de Bus intenten l’assalt. L’intent fracassa, les fonts catalanes avaluen les baixes dels borbònics en 900, de les quals 300 morts.

2 de novembre. Bac de Roda es executat a la Plaça del mercadal de Vic.

12 de novembre. Atac espanyol en el sector del convent de Caputxins.

17 de novembre. Combat, vora Navès, entre forces de Cardona i partides de miquelets botiflers procedents de Berga. El marquès de Poal va fer penjar els cinc caps botiflers, civils i militars que comandaven la força borbònica.

8 de desembre. Cerimonia militar de la Coronela davant la Piràmide (vora del Born).

27 de desembre. La 24a de Guerra delibera construir casernes als baluards.

 

linea


1714


4 de gener. Insurrecció de Sant Martí Sarroca. El sometent ataca una columna de 150 granaders que acompanyava als recaptadors d’impostos.
La 9a de Guerra destina 6000 ll de despesa a les fortificacions.

8-11 a 30 de gener. Insurrecció a Caldes de Montbui. El poble redueix una força de 90 dragons. Motins antiborbònics al Lluçanès, a Oristà es rebutja una columna de 200 soldats. Poal impulsa la revolta des de Cardona. El sots veguer Prats organitza un someten de 600 combatents per marxar sobre Balsareny ocupat pel regiment de León. El dia 14 Els sometents van aconseguir rendir el regiment després de causar-li nombroses baixes i 633 presoners van ser enviats a Cardona.
Avalots generalitzats al Baix Llobegat ocupació per part dels resistents de les runes dels castells de Castellví de Rosanés i Corbera. Les columnes repressives espanyoles ataquen i arrasen Sant Quintí de Mediona assassinant 800 persones. Les columnes asseguren la submissió d’Igualada i ataquen la Pobla de Claramunt.
El general Vallejo organitza columnes per sotmetre el Solsonès, assegura Solsona i arrasa Peramola. Les forces de Montemar ataquen Sant Hipòlit de Voltrega i els escamots de Josep Cararac (Caracuc) atrinxerats al santuri de la Gleva. Nombrosos pobles i viles son incendiats: Prats de Lluçanes, Sant Feliu Sasserra, Oristà i Torelló.
A finals de gener els borbònics han sufocat la revolta, però han patit unes 3000 baixes. Els catalans conserven no solament Cardona sinó també els castells de Castellbell i Sant Martí Sarroca.

10 de gener. Pagament de 4000 lliures per la nova lleva.

12 de gener. La soldadesca borbònica es lliura a excessos a Arbucies i provoca la rebel·lió. El dia 13 el sometent emboscat ataca a la columna borbònica que surt del poble els caps borbònics amb 200 soldats aconsegueixen esmunyirse cap a Hostalric pero 550 soldats borbònics son aniquilats o capturats. Els presoners son enviats al castell de Montesquiu i a Arbucies, posteriorment passarien a Cardona. Les sis banderes capturades a l’enemic son repartides entre els pobles que participen a l’acció.

23 de gener. Atac al castell de Castellví de Rosanes. Després d’una dura resistència per part dels civils que ocasiona unes 360 baixes als borbònics, els defensors sobrevivents del castell evaqüen la posició.

25 de gener. Nombrosos presoners felipistes capturats a Balsareny son assassinats a Sant Martí de Merlès.

26-27 de gener. Sortida dels defensors de Barcelona per hostilitzar el cordó de setge. Participen un gran nombre d’unitats catalanes i els atacs es fan patents en diversos sectors. La finalitat de l’acció es mantenir la iniciativa en el Pla de Barcelona i desmoralitzar les forces de Populi.

30 de gener. Els fusellers d’Amill desembarquen entre Arenys i Canet, sumen les seves forces a la partida de Esteve de la Creu, al dia següent rendeixen Sant Pol i passen a defensar Sant Iscle, on derroten una columna de 700 enemics.

1 de febrer. Unes 35 naus espanyoles restableixen el bloqueig contra Barcelona.

3 de febrer. El Conseller en Cap passa a ser denominat coronel i governador de la plaça i el fort de Montjuïc.

Febrer. Els revoltats bloquegen Castellciutat i Solsona. Antoni Desvalls porta canons de Cardona per atacar Solsona. Les forces franceses del Marquès de Thoy passen a l’atac, hi ha enfrontaments a l’entorn de Solsona.

8 de febrer. Uns 200 combatents del regiment de cavalleria de Sant Jaume, comandats per Antoni Puig, i acompanyats per fusellers dels capitans Badia, Adjutori Segarra i el Penjadet, abandonen Barcelona. Travessen el cordó per la zona del Besòs i marxen cap al Vallès on conflueixen amb les forces d’Amill. Tindran un enfrontament advers (probablement el dia 15) contra els borbònics a Vilamajor.

13 de febrer. La guarnició de Sant Pol es reduïda.

22 de febrer. La 24a de Guerra entrega a Severo March 6000 ll pels treballs de fortificació efectuats al castell i la plaça.

24 de febrer. Aprofitant l’allunyament d’alguns dels navilis de bloqueig la marina catalana ataca les forces navals espanyoles, es capturen tretze naus menors i dos petits navilis artillats.

20 de març. Les forces de Poal i Amill s’enfronten als francesos a Montesquiu. El Marquès de Poal i el d'Amill aconsegueixen reunir uns 800 combatents a la zona del Lluçanès. Entre les forces documentades hi ha les partides de Francesc Busquets i Mitjans, Pere de Brichfeus i Adjutori Segarra. La pressió borbònica provoca la dispersió dels distints contingents desde Seva el 30 de març.

22 de març. Formació dels batallons de la Coronela que han d’acompanyar la bandera de Santa Eulalia en cas d’un atac al cordó de setge. La 9a de Guerra entrega a Feliu de la Penya, conseller segon, la quantitat de 1000 peces de a 8 per les despeses de portar el penó de Santa Eulalia.

3 d’abril. Els espanyols posen en joc una bateria de sis morters pesants al Clot que comencen a bombardejar la ciutat. Els catalans responen ubicant canons a la Creu de Sant Francesc i des d’allí aconsegueixen acallar els morters el dia 9.

4-5 d’abril. El regiment Vidal manté el combat a la Joncosa de Montmell. El regiment es va retirar cap a Vilarodona que va ser atacada el dia 5 per les forces borbòniques del marquès de Lede.

8 d’abril. Bando de la 9a de Guerra prohibint a tothom, inclosos soldats i oficials comprar armes i municions.

12 d’abril. Vidal rendeix Montblanc i poc després derrota la columna del coronel Bustamante vora Porrera.

4 de maig. Les forces del marquès de Poal fan una incursió sobre Manresa.

7 de maig. La columna Gonzalez ataca a les forces de Poal a Mura, els borbònics perden un centenar de combatents en la topada.

9 de maig. Una columna borbònica procedent de Martorell ataca Poal vora Esparreguera. Els borbònics son totalment derrotats i pateixen 300 baixes.

17 de maig. Batalla del Convent de Caputxins.Participen combatents del regiments de fusellers de Sant Miquel; de les companyies de voluntaris de Mestres i Badia; dues companyies del regiment de Sant Narcís i granaders del regiment del Roser i Desemparats. Els borbònics assalten i conquereixen el convent de Caputxins situat extramurs. La defensa dels catalans va ser ferma, els defensors es van retirar en ordre. En els preliminars de la batalla va morir el coronel Manuel Moliner i Rau.

22 de maig. Comença el gran bombardeig contra Barcelona, a càrrec d’una trentena de morters pesants i nombrosos canons. Les granades provoquen importants destrosses i obliguen a part de la població a vivaquejar a les platges. El 16 de juny els calculs indicaven que la ciutat havia estat colpejada per 11.740 granades.

26 de maig. Cop de ma dels catalans contra el nucli de la Mare de Deu del Port.

6 de juliol. Arriba el mariscal Berwick per fer-se carrec del comandament del setge.

9 de juliol. Els borbònics capturen 18 vaixells del gran comboi de Mallorca. El fet suposa un desastre pels resistents que queden privats d’abastament de provisions i armament. Sembla que el responsable del desastre va ser Salvador Feliu de la Penya que va fer retrassar l’entrada del comboi fins que arribés una de les naus en la qual tenia interessos privats, la qual cosa va propiciar l’acció de la flota franco-espanyola.

12-13 juliol. Per la nit els borbònics comencen a obrir la primera paral·lela.

13 de juliol. Atac català contra la primera paral·lela, a migdia. Forces de la ciutat composades entre d’altres no identificats per efectius dels regiments de Desemparats; Santa Eulalia, Roser i Fe. Els catalans van patir npmbroses baixes.

14 de juliol. Els defensors decideixen construir una travessera darrera de les muralles per contrarrestar el possible enrunament de la muralla.

16 de juliol. Els borbònics tenene enllestida la segona paral·lela.

21 de juliol. Combat de Sant Celoni. Amill encalça una columna francesa i els fa 30 morts.

25 de juliol. Tretze bateries borbòniques, ubicades a la segona parel·lela, amb 84 canons de gran calibre i 24 morters, comencen a batre la cortina entre els baluards de Santa Clara i portal Nou.

27 a 30 de juliol. Reorganització de la oficialitat catalana.

30 de juliol. Esvorancs a les muralles. Comencen a configurarse les bretxes.

30-31 de juliol. Combat del coronament del cami cobert. Les forces catalanes plantegen una acció defensiva per dificultar la coronació del camí cobert per part de les forces borbòniques.

3 d’agost. Cop de ma català contra les bocamines obertes davant del baluard de Portal Nou. Sortida de les forces de la plaça per mirar de destruir l’aqueducte del Rec Comtal i les obres de la 3a Paral·lela.

5 d’agost. Atac català a les bateries de Jesús i Caputxins, que amb llurs focs dificultaven els treballs de construció de la travessera. Forces de cavalleria dels cuirasers i del Sant Jordi i fusellers dels regiments d’Ortiz i Ribera d’Ebre. Com a resultat part dels canons queden malmesos tot i que no es poden clavar per causa de la dilatació dels fogons i les dimensions dels claus. Els borbònics perden un tinent i 28 soldats.

10 d’agost. Les forces de Poal, Moragues i Amill conflueixen al Lluçanes, després de batre diverses vegades la columna borbònica de Bracamonte.

12 d’agost. Primer intent d’assalt borbònic contra Barcelona. Berwick llença les seves tropes contra el baluard de Portal Nou defensat per la companyia de Sastres i de Gerrers de la coronela, i cobert pel foc d’artilleria i fuselleria del Portal de Sant Pere. L’atac es contingut i forces dels regiments del Roser i de Santa Eulalia i les companyies de Badia i Mestres passen al contraatac escombarnat els borbònics. A l’altre extrem de l’atac els borbònics intenten ocupar el baluard de Santa Clara defensat per les companyies de Cotoners, Espasers i Estudiants de Lleis de la Coronela. L’atac es contingut. Els catalans pateixen 78 morts i 118 ferits, els borbònics van tenir entre morts i ferits unes 900 baixes.

12 d’agost. Mort de la Reina Anna. La possibilitat d’un canvi de política exterior d’Anglaterra donarà esperances a la resistència.

13-14 d’agost. Batalla del baluard de Santa Clara. Berwick fa un nou intent per forçar les defenses i envia 8.200 combatents a l’assalt del baluard de Santa Clara sota comandament de Pere de Padilla. Després d’un sanguinari i llarg combat els borbònics son rebutjats. La defensa inicial la van protagonitzar efectius del regiment de la Diputació, i les companyies de Fusters i Escudellers de la Coronela. Per ajudar als defensors delmats s’hi van afegir una companyia del regiment de la Concepció; una del Roser i els granaders de regiment de Santa Eulalia, comandandada aquesta tropa per Francesc Vedruna. També va posicionarse el segon batalló de la Coronela i més efectius del regiment de la Concepció, així com oficials agregats. Pel Vall van atacar forces de Desemparats i Muñoz. En els darrers contratacs van participar els cuirassers de Sant Miquel, les compayies de Badia i Mestres, efectius dels regiments Muñoz, Sant Narcís, Sant Vicenç Ferrer, i les companyies de Notaris Públics Reials, la de Sabaters i la d’Estudiants de Lleis de la Coronela. En aquesta duríssima batalla els catalans van aconseguir la victòria atès que van expulsar els invasors del baluard, pero les baixes van ser esfereïdores, 800 morts i 900 ferits per banda catalana i 529 morts i 1036 ferits per part dels borbònics.

13 d’agost. Les forces de Poal; amb el regiment d’Amill; part del regiment de Sant Jaume i els destacments de Busquets, Brichfeus, Segimon Torres, Adjutori Segarra i Martirià Massagur s’enfronten a forces borbòniques, en combat reglat, vora Talamanca. Fan fugir l’enemic i al dia següent continuen l’encalç a Sant Llorenç Savall. En total els borbònics pateixen 600 baixes.

21 d’agost. Poal planeja sortejar les forces borbòniques que defensen el cordó de setge per tal d’introduir combatents a Barcelona. S’ordena a Brichfeus i Busquets que intentin aproximarse a la ciutat pel Baix Lobregat.

25 d’agost. La columna Brichfeus intenta internarse pel Baix Llobregat per tal d’entrar a Barcelona. El dispositiu defensiu borbònic impedeix la iniciativa. Poal i Brichfeus es retiren a Capellades.

29-30 d’agost. Antoni Vidal mor en el segon assalt que les seves forces fan al castell de falset.

30 d’agost. Els sapadors del general Basset a partir d’una contramina localitzen i malmenten una mina borbònica sota el baluard de Portal Nou.

4 de setembre. Les forces de Poal ataquen Manresa i obliguen a la guarnició a atrinxerarse a la Seu.

4 de setembre. Les autoritats civils catalanes decideixen continuar la resistència a barcelona.

5 de setembre. Villarroel considera tècnicament inviable la resistència i presenta la dimissió.

9 de setembre. Arriben dues fragates de Mallorca amb un carregament de pólvora. A la nit les companyies de pagesos sortint del baluard de Llevant protagonitzen una incursió que arriba fins la segona paral·lela.

11 de setembre. Dos quarts de cinc de la matinada: 26.000 soldats borbònics comencen l’assalt a Barcelona i s’emparen de la muralla i baluards compresos entre Llevant i Sant Pere. Villarroel torna al comandament.
Set del matí. Els borbònics dominen la muralla pero els catalans rebutgen tots els intents de penetració cap a l’interior i es mantenen ferms en els convents i cases rera muralla. Tot seguit els catalans intenten diversos contraatacs per expulsar els invasors. A un quart de nou del matí el Conseller en Cap, rafael de Casanova enarborant la bandera de santa Eulalia dirigeix el principal contraatac contra els baluards de Sant pere i Portal Nou. A les 8,30 els fornts s’estabilitzen tot i que els combats continuen fins a les 15 hores quant els catalans van tocar a parlament i començava la suspensió de focs, la capitulació de la ciutat. El dia 13 a les sis del matí Berwick va entrar a la ciutat. Era la fi de l’Estat català.

 

linea